Qui paga els desperfectes, l’assegurança de comunitat o la de la llar?

Diferències entre assegurances

L’assegurança de la llar protegeix el teu habitatge particular (pis, dúplex, xalet, adossat) en el seu ús habitual, segona residència o lloguer. No és obligatòria, però si del tot recomanable.

L’assegurança de comunitats cobreix les zones i els béns comuns d’un grup de veïns. Només és obligatòria en algunes autonomies, com Madrid o València.

Ambdues són assegurances complementàries i no substitutives, cadascuna cobreix riscos específics. I quant a responsabilitats; si l’assegurança de la comunitat no arriba a cobrir l’import d’un sinistre, aquesta responsabilitat repercuteix de manera il·limitada en els copropietaris, que s’han de fer càrrec de la part proporcional de les indemnitzacions que corresponguin, tant per un sinistre en què un tercer ha tingut un accident o com per l’arranjament de les humitats que la canonada general ha provocat als habitatges veïns…

A tenir en compte

És important que, com a propietari en una comunitat, et preocupis que hi hagi una assegurança adequada, perquè et permeti viure més tranquil davant de qualsevol incidència.

Cobertures de les diferents assegurances

L’assegurança de llar i la de comunitats tenen cobertures similars, i això pot confondre: continent (la construcció) i contingut (l’interior), foc, aigua, danys elèctrics, vidres, fenòmens atmosfèrics, garatges, vandalisme i responsabilitat civil de la família (en llar) i de la comunitat (en comunitats), però una protegeix el patrimoni privat i l’altra, el patrimoni comunitari.

Avaria de l’aigua i danys a diversos pisos d’un baixant comunitari o d’un veí? Qui se n’ocupa, la de la llar, la de la comunitat o l’una i l’altra? Pagaríem dues vegades pel mateix? Viure en una comunitat de veïns implica molts dubtes sobre la gestió dels seus sinistres.

Això és font de conflictes? Ho és. Per això, el millor és que totes les parts tinguin assegurança. Si veïns i comunitat tenen un bon contracte que els protegeixi, serà més fàcil dirimir les coses, ja que la discussió ja no serà entre particulars, sinó entre les companyies d’assegurances, que ja estan acostumades a gestionar aquesta mena de coses.

Quins són els errors més habituals?

Els dos errors més habituals són:

1. 1.  Triar les assegurances més barates sense comparar i entendre les garanties o amb capitals insuficients.
   2. Renovar els contractes anualment sense actualitzar-los.

En fi… No et preocupis, a la nostra corredoria et podem ajudar a buscar la millor opció i, en cas de sinistre, et donarem una atenció permanent per agilitar els tràmits, aportar els arguments tècnics necessaris i defensar els teus interessos fins que el sinistre es resolgui.